dimecres, 18 d’abril de 2018

Actuació a Santa Cristina d'Aro

El passat dissabte 14 d’abril ens vam desplaçar fins a Santa Cristina d’Aro a celebrar el tercer aniversari del bateig dels Minyons de Santa Cristina.
Per causa de la pluja, vam actuar dins el pavelló municipal, igual que ho vam fer a la Fira de la Cervesa de la setmana anterior a Olot. En breus ens direm “Club Esportiu Colla Castellera de la Garrotxa”. Fora bromes, la diada es va desenvolupar amb total normalitat. Els Minyons de Santa Cristina van obrir la diada amb un pilar de 4, seguidament van apostar pel 4d6 que es va mostrar estable i ferm en tot moment. A la segona ronda van plantar un 5d6 (el segon de la seva història), i a la tercera ronda van descarregar una torre de 6 treballada però que van saber defensar fins al final. Per tancar la diada, que estava sent la millor de la seva història, tenien guardat el pilar de 5, castell que només van poder carregar. Tot i així, es van apuntar la seva millor diada en els 3 anys que porten! Felicitats Minyons i aquest pilar en res té color verd poma!

En segon torn anaven els Maduixots, van iniciar la diada amb dos pilars de quatre, un d’ells aixecat per sota, que només van carregar. Els Maduixots, com no podia ser de cap altre manera, tenien ganes de 7, i en primera ronda van plantar un 3d7 que per problemes varis van haver de baixar abans de carregar. Però els maduixots no es donen mai per vençuts, així que hi van tornar tot seguit i aquest cop sí que el van descarregar i de manera solvent. En segona ronda van apostar per una torre de 6 molt lleugera, feia com olor a torre de 7... ho deixarem aquí. A la tercera ronda van descarregar un 3d6. Per tancar la diada van descarregar dos pilars de 4 simultanis.

Nosaltres, érem els tercers en actuar. Ens plantejàvem una actuació tranquil·la, ja que era la primera de la temporada i portàvem algunes estrenes a plaça.
Vam obrir la diada amb un pilar de 4 molt estable i sense complicacions. Seguidament vam aportar pel 4d6. El castell va pujar ferm, amb unes bones mides i sense cap dificultat. En Aquest castell estrenàvem un dos obert, felicitats Jana pel primer 4d6 a dosos! Seguidament vam apostar per la torre de 6, una torre que com es va veure ha estat molt treballada a assaig. El castell es va descarregar de manera impecable. Aquí també hi portàvem novetats, la Berta s’estrenava com a dos a la torre i ho va fer genial, felicitats Berta! A la tercera ronda vam optar per un 3d6 que, igual que els altres dos castells, es va descarregar amb fermesa i solvència. I també, com a la resta de castells, estrenàvem la Júlia com a dos i l’Eider de baix, felicitats a les dues! També vam estrenar a la Neus al pis de segons! Per acabar vam descarregar dos pilars de 4 simultanis, un d’ells tenia un tronc íntegrament femení on s’estrenava la Marina de baix i a l’altre l’Isard estrenava la camisa fent de segon!



Els Esperxats de l’estany van fer: pd4, 3d6, 4d6a, 4d6 i pd4.
Al final de tot, les quatre colles vam descarregar un 4d6 de germanor. #alnordfempinya


Fotografia: Iris Lambert
Reflexions de la cap de colla:
Divendres a l’inici de l’assaig: “Hem de passar tots els castells nets i sobre la pinya”.
Divendres al final d’assaig: “Hem passat tots els castells nets i sobre la pinya!!!”.
Dissabte al mig dia el meu tiet, en Pep Gil, em diu: “No estàs nerviosa?”
I aquí va començar tot. De cop, vaig sentir com uns nervis a la panxa, una barreja entre alegria i por que em va acompanyar fins ben bé dins al pavelló on vam actuar. En aquest precís moment i aquelles paraules, van fer que fos conscient que seria la meva primera actuació com a cap de colla d’una colla on hi porto molts anys, d’una colla que estimo i  vull que es senti orgullosa de mi.
I és que és tan diferent veure i viure els castells des d’on ho faig ara... Sabia que no seria el mateix, però no m’imaginava que podria sentir tantes coses a la vegada amb les primeres notes del toc de castells, una aleta, l’assentiment amb el cap d’un terç, la mirada d’un dos, les mans fortes dels primeres, les cares de lluita dels segons, els somriures dels que s’estrenaven... Van ser molts petits moments que em van fer sentir enorme.


Gràcies colla per aquest inici, que per alguns pot sembla fluix, però només nosaltres sabem què hem fet i què farem!