dimarts, 21 de gener de 2014

Tothom pot ser Xerric!



Els Xerrics d’Olot és una colla castellera que va néixer ja fa uns anys al sí de la ciutat d’Olot, molt arrelada a la terra, a la seva comarca i a la seva gent.


La Colla participa molt activament en l’àmbit social del seu entorn, dedicant les seves tres principals activitats a organitzar castells a la ciutat d’Olot. Una actuació s’organitza al voltant del Bateig dels Xerrics pels volts de principis de maig. L’altra gran activitat està centrada a les Festes del Tura, on es realitza l’actuació principal de la temporada el dissabte, la pujada del Pilar de les Escales el diumenge, així com també es munta una barraca durant tota la durada de la Festa Major. Finalment, l’altra gran actuació de l’any es realitza per la Diada dels Xerrics, que s’escau pels volts de la Fira de Sant Lluc. En totes aquestes activitats, tothom hi és convidat, i són totalment gratuïtes.


No són, ni molt menys, totes les activitats que realitzem. Al llarg de tots aquests anys, entre moltes altres coses, i a part òbviament de realitzar actuacions castelleres arreu de tot el territori, hem col·laborat  amb les festes majors del pobles de la comarca, amb les festes de barri, hem organitzat tallers per les escoles, hem col·laborat amb La Marató de TV3, amb la Marató de Donació de Sang, amb el Voluntariat per la Llengua, amb l’Agrupació de Comerciants d’Olot, hem actuat a l’estadi Lluís Companys davant de la Selecció Catalana de Futbol, a l’estadi municipal davant la Unió Esportiva Olot, fem acampades pels nens (i pels que no són tan nens), costellades pels membres de la colla, sopars, hem estat a Aquabrava, a Port Aventura, a Andorra, fem Quines pels nostres castellers, ens hem disfressat pels carnavals i també hem fet cagar el Tió, i.... en fi, moltíssimes coses més, i sobretot, Castells! Molts Castells!


Algú pot pensar que tot el conjunt d’activitats que organitzem està molt bé, és molt engrescador, i molt divertit, i a més, serveix per formar un grup humà que és irrepetible... però potser, a aquest algú, li facin por els Castells...

A Xerrics hi ha nens de quatre, cinc, sis anys..., jovent de catorze, quinze, vint..., joves de trenta, quaranta, cinquanta i seixanta anys! I tothom hi té un lloc. Tenim nens petits que són ben amics dels nostres acotxadors i enxanetes, i que no fan castells perquè no els agrada tot i ser fills de castellers consagrats, també tenim mainada que ha vingut amb un desig irrefrenable de fer castells i amb pares que tot i no compartir els seus gustos (gens), han acabat fent castells també. I també tenim gent que no participa directament amb les construccions, i que s’ocupen de les moltíssimes coses que es poden fer en una colla castellera quan no es pot, o no es vol, participar directament en les construccions: tocar el tabal, la gralla, filmar els castells, fer fotografies, ocupar-se una estona de la mainada quan fa falta, fer-se càrrec de les bosses dels castellers que participen al castell, vendre els nostres productes amb la nostra botigueta portàtil a les places castelleres, actualitzar la nostra pàgina web, el nostre perfil de twitter, de facebook, de youtube, organitzar tot el material que es necessita quan fem un dinar o sopar, fer les compres... 


Hi ha mil coses que es poden fer a Xerrics si no es vol, o no es pot, participar directament a les construccions, i només una, que un cop la viviu, serà la que us farà decidir de quedar-vos durant molt de temps: l’alegria desfermada de descarregar el castell perseguit!!



2 comentaris :

sara ha dit...

magrada molt l'escrit pero crec que falta per dir, bueno es la meva opinio, que quan ho vius desde fora, et pot agradar molt o poc o ho trobes curios o perillos... pero quan ho vius desde dins, i veis com ens esforcem i treballem constantment als assajos per aconseguir allo que tant es vol, i finalment s'acaba aconseguint gracies al treball de tanta gent i la ilusio de tots, i veus que una mica de tu hi es en tot allo, es una sensacio inexplicable, personalment he sentit molt daprop aquest castells fins arribar a plorar democio, i mai ho hauria pensat, es un mon precios...

Xerrics d'Olot ha dit...

Fantàstica aportació i totalment certa! És una sensació que s'allibera de cop el moment que es consuma un castell, però que es va covant al llarg del temps, dels assaigs, de l'esforç, del treball, de la seriositat i de l'entrenament rigurós que requereix aquesta fita.