Finalment la diada que esperàvem i per la que s'ha fet tanta feina als assaigs, va arribar, i ens va donar l'oportunitat d'enfrontar-nos a tots els nostres mals, de nou.
La jornada va començar amb pluja, igual que les últimes vegades que hem de fer castells davant del nostre públic, a Olot. Aquesta vegada, però, ens obligà a traslladar-nos a l'aixopluc de l'Hospici, i lluny de menjar-nos la moral, això serví per esperonar-nos encara més, i per poder treure'ns una espineta que teníem amb aquest lloc.
En aquesta jornada tan important ens acompanyaven els nostres padrins, els Marrecs de Salt, i els nostres veïns, els Sagals d'Osona, dues grans colles per les que tenim una gran simpatia i estima, i que demostren dia a dia amb les seves construccions com en són d'importants.
La primera ronda de pilars d'entrada serví als volcànics per aixecar dos pilars de quatre molt ben plantats i àgils que es van saludar al públic i servien per escalfar motors a la colla i començar a treure els primers neguits de sobre.
Arribà la primera ronda de castells, i amb els nervis a flor de pell, el primer castell pels Xerrics fou el tres de set. Un tres de set que per primera vegada s'aconseguia descarregar a la darrera i propera Festa Major de Salt, i que ara, servia per obrir ronda. Un tres de set que es va plantar a sobre una imponent pinya, ferma i infatigable, de mides molt bones, que va pujar serè, estable, quiet, àgil, com si fos un castell dels més habituals al nostre abast. Un castell que sols va bellugar-se una mica a la descarregada, i que confirmava les possibilitats al nostre abast. Un tres de set descarregat amb contundència i elegància i l'espineta clavada d'anteriors temporades a l'Hospici que desapareixia d'una revolada.
L'objectiu a batre pels volcànics arribava amb la segona ronda de castells, els de la camisa grana volien descarregar per primera vegada un quatre de set, i confirmar d'aquesta manera si la set de set, l'ànsia, el desig per voler un altre castell de set, es materialitzava a plaça.
El castell començà una mica obert de mides, però de la mateixa manera que amb el tres, la pinya i el tronc consideraren prou bones aquestes per poder fer front al repte i tiraren endavant la construcció. El quatre es va mostrar una mica més nerviós, però no tant pels ulls dels espectadors, sinó per les sensacions dels presents, però es va aixecar de forma ràpida i ferma i es va anar tancant de mides a mesura que evolucionava. Per primera vegada els Xerrics d'Olot aconseguien descarregar un quatre de set! I ho feien com ells desitjaven fer-ho, a Olot!
La tercera i última ronda de castells portà un cinc de sis pels de la terra volcànica. Un castell que feia un any que no duien a plaça i que agrada molt per la gran participació de gent que necessita la construcció del tronc. El castell va ser àgil i només va bellugar una mica a la carregada de la mainada, però molt lluny que això pogués ser un problema o inquietar l'estabilitat de l'estructura. Un cinc de sis molt maco i ben plantat que lluïa molt a dins del pati de l'Hospici.
A l'última ronda, la dels pilars de sortida, els d'Olot decidiren arrodonir la jornada amb el seu gran pilar de cinc. Un pilar de cinc que es va haver de treballar de valent, que mostrà signes d'inestabilitat i que exigí a la pinya i sobretot als pilaners un esforç enorme per demostrar que volien descarregar-lo a qualsevol preu. Però de nou, aquest pilar es va descarregar, i va posar la cirereta a, no només una jornada històrica pels Xerrics, sinó la millor jornada de la seva història.
La jornada de Festes del Tura mostrà grans i bells castells per part de les altres colles presents. Els Marrecs descarregaren a més dels pilars d'entrada, un 5d7, el 4d8, un esplèndid 7d7 i el pd5. I els nostres veïns els Sagals ho feien amb el 4d7, un maco 5d7, el 3d7 i el pd5 a més dels pilars d'entrada.
Una gran jornada per gaudir dels castells que serà recordada durant molt de temps al sí de la colla.
Comentaris