Per la Festa Major de Salt, a més dels amfitrions, els Marrecs de Salt, hi havia convidades unes altres dues colles, els Bordegassos de Vilanova i els Xicots de Vilafranca, a més de nosaltres, la colla volcànica.
Els Xerrics actuaven en darrer torn, el pedigrí, la història i l'experiència de les altres colles són motius suficients per donar en deferència el torn a qualsevol de les altres, cosa que també motiva els altres caps de colla de tenir-te en compte a l'hora de fer un cop de mà amb les pinyes.
En primera ronda de pilars, els Xerrics, motivats per la costum que exerceixen les colles grans d'iniciar amb un pilar caminat, no es volen menystenir, i van encetar la seva actuació amb un pilar caminat també. El pilar es mostrà esvelt, solvent i ferm, i es passejà per la plaça, fins que, en aturar-se, girà sobre sí mateix per ser mostrat a tots els presents.
Arribada la primera ronda de castells, es va optar per aixecar un tres de sis amb agulla. El castell va repetir l'acotxadora que es va estrenar el dia anterior, que, per donar una mica d'emoció, es despenjà a causa d'un mocador mal lligat a l'alçada de terços, aquest contratemps només va servir perquè el castell s'allargués un xic, ja que l'acotxadora, molt decidida, va reprendre de seguida l'ascensió cap el pom. El castell es descarregà amb facilitat, tot i la petita deformació al pis de segons que va contrarestar fantàsticament el treball de la pinya, i el pilar, molt aturat, no dugué tampoc cap complicació per a la colla.
La segona ronda de castells és on els Xerrics volien jugar la seva carta més important, que no la més arriscada, descarregar el tres de set. La pinya, que ja s'havia pogut anar treballant a assaig gràcies a les assistències, es muntà de forma lenta però segura, ja que els segons un cop sobre ella, i comprovades les mides, no dubtaren en donar el vistiplau i el tronc, molt concentrat en la tasca, es muntà amb una rapidesa notable. Els passos de l'enxaneta van ser prou marcats en la seva coronació del castell com perquè els membres de la colla que tenien un ull aixecat per poder gaudir del moment, i altres observadors de fora el castell, comencessin a celebrar la construcció tan bon punt es desmuntava. L'eufòria una mica frenada pels membres del tronc que no volien veure perillar la descarregada, va esclatar tant bon punt els terços tocaven la pinya. Pinya que per cert, va treballar d'una forma excel·lent i que indubtablement, això és el que marcà la diferència de poder aixecar, aquest cop si, un pis més. És de destacar que mitjans de comunicació especialitzats, i membres importants d'altres colles, van opinar que el castell es va mostrar d'una bellesa notable.
Amb el gran objectiu aconseguit, i amb la vista ja posada a poder dur a Olot, per Festes del Tura, dos castells de set, en tercera ronda es va decidir aixecar un quatre de sis. Un castell on els terços habituals es van col·locar sobre la pinya, deixant tres segons peu a terra, i aprofitant per treballar i fer guanyar experiència a un altre segon, de manera que el castell es pogués provar de mides i sensacions per tot el tronc, i, altre cop, especialment, per la pinya. El castell es mostrà deformat i lleig, encara que tot i així, ferm, ben defensat, i descarregat sense entrebancs ni problemes.
Finalment, a la ronda de pilars de comiat, tot i que la idea inicial era la d'aixecar tres pilars de quatre, la manca de personal disponible a causa de que es tractava d'una ronda conjunta, va propiciar de deixar-ho en dos. Els pilars, aixecats en bona sincronia, es van carregar, saludar, i descarregar de forma fàcil i estètica.
Jornada històrica pels Xerrics d'Olot que, havent descarregat el seu primer castell de set, ja tenen com a objectiu arribar a Festes del Tura amb la feina feta per poder ensenyar als olotins dos castells d'aquesta alçada, i que això, gràcies a possibles noves incorporacions, i el compromís dels castellers actuals, sigui el començament d'una regularitat que es pugui repetir en varis compromisos al llarg de la temporada.
Aquí algunes fotos:
Vinga Xerrics! Un pis més!!
Comentaris