dilluns, 22 d’octubre de 2012

Crònica de l'actuació de la Diada Xerrica

Els Angelets del Vallespir, els Castellers de Figueres i els Xerrics d'Olot es donaren cita a la plaça del Carme d'Olot, per, tot anar fent cercavila, dirigir-se cap a la plaça més Xerrica, la del rector Ferrer, a iniciar la seva Diada Xerrica del desè aniversari. 
El temps va regalar una treva durant el trajecte, però no va tenir pietat, i d'igual forma que a les Festes del Tura, va començar a ploure just els castellers es començaven a enfaixar. Així doncs, i per no anul·lar l'actuació, les tres colles castelleres es van traslladar a les voltes que formen la cruïlla del passeig de Barcelona i el carrer del bisbe Vilanova, i en aquest curiós indret, es va poder gaudir d'una bona jornada castellera.
Els Xerrics d'Olot iniciaren la seva actuació amb un vano de tres pilars, un pilar de quatre central escortat d'un pilar de tres saludat a cada costat, fent una clara aclucada d'ull a la mainada que d'aquesta manera veien la possibilitat de participar a la festa que seria la jornada.

En primera ronda es llançà un 5d6, un castell que tenint en compte la mida de la colla es revelava com tota una declaració d'intencions. Els assaigs que s'havien anant duent a terme ja deixava clara la solvència de la colla per afrontar aquest repte, i encara que durant la construcció del castell, els nervis típics associats a l'efecte plaça van aparèixer, el cinc de sis es va descarregar de forma impecable, donant una bona dosi de confiança als Xerrics allà presents.

   

En segona ronda el cap de colla va manar muntar la torre de sis, un castell que feia més de dos anys que els Xerrics no duien a plaça. Tot i que el primer intent acabà amb la torre desmuntada quan la mainada estaven començant a enfilar, la colla no va defallir i ho tornà a provar. És en aquest segon intent que s'aconseguí l'objectiu. La torre va vibra una mica al moment de la carregada, i aquests moments d'incertesa donaren l'emoció i el goig que esclatà a la pinya quan, sense cap problema, la torre es descarregà finalment. 

La tercera ronda, no per ser l'última va ser la pitjor, ni molt menys. És decidí muntar el quatre de sis amb agulla, una altre tros de castell de notable dificultat per la gran quantitat de gent implicada tenint en compte la mida de la colla. El castell començà un pel desquadrat ja de bon inici i des de la pinya, però a mida que va anar agafant pes, es va anar compactant i es mostrà estable en tot el transcurs de la construcció. Es va descarregar de forma solvent i encetà encara més els ànims exaltats de la colla.

Amb totes les construccions ja assolides i amb uns Xerrics més que motivats, com a pilar d'acomiadament, es llençà el pilar de cinc. Un pilar de cinc que es té més que treballat als assaigs, que surt amb solvència, que és fruit del treball i l'experiència del tronc, però que no deixa de ser un pilar enorme per una colla com la d'Olot. Un pilar que no hauria de portar masses problemes, un cop es començà a construir, es va desfalcar una mica d'un costat i va exigir un treball enorme als pilaners, i que un cop carregat, es girà excessivament, presagiant un mal final. Encoratjats pels crits d'ànims dels presents, es va aconseguir descarregar, encara no sabem com. Bé, si ho sabem, com ja s'ha dit, per l'experiència i el treball increïble del tronc i de la pinya.

Després d'això, la bogeria s'encomanà a tota la colla. No es va fer cap castell de set, és cert, però es va repetir, i si es té en compte el vano d'inici, es va aconseguir superar, la millor actuació de la colla. I això en la Diada del desè aniversari. 
Chapeau Xerrics!
Vam prosseguir la jornada fent un tres de sis conjunt amb Vallespir i Figueres i ballant, com no, al so dels nostres grallers i tabalers. 







I finalment, els nostres convidats van poder gaudir d'un bon berenar, i nosaltres, més tard, ens anàrem a sopar per celebrar la nostra Diada.

Gaudiu de la Galeria de fotos complerta de fotos de la Diada Xerrica.
 


2 comentaris :

Anònim ha dit...

Graaaans, moooolt graaaaaans, XERRICS!!

Anònim ha dit...

Quina crònica més bona!!! Gràcies